3 DIES TRANS GARROTXA LIGHT

La ruta comença amb el sopar i l’allotjament la nit prèvia (inclòs en el preu) a Santa Pau.

 

PRIMER DIA

43,68 Km. 1.283 m. Desnivell Acumulat Positiu.

El recorregut comença fàcil i relativament turístic, amb alguns trams de senders entre alzinars.

Des de Santa Pau s’inicia la ruta rodant al costat de mitja dotzena de volcans. De fet la majoria de les pedres i
roques que veurem són d’origen volcànic.

Però després del Volcà de Pujalós tot canvia; aviat s’arriba al punt més alt del dia (després algun tram trencacames), per anar a buscar un dels millors senders de la Trans Garrotxa que ens portarà a Begudà. És un sender de vegades tècnic, de vegades molt fàcil, que finalitza en un petit collet. De seguida veurem un meravellós pont romànic, una de tantes inspiracions de l’escola pictòrica d’Olot.

Un nou tram de pujada per asfalt i bona pista ens conduirà fins a les proximitats de la Serra de Mont-ros. I de nou, un divertit sender ens aproparà a Santa Maria de la Devesa, una preciosa ermita del romànic tardà. Després de la baixada final fins a Castellfollit de la Roca (una altra de les poblacions turístiques més destacades de la Garrotxa) ens dirigim a Montagut. Allà comença un nou ascens fins a la Mare de Déu del Cos per gaudir d’un altre… sublim i llarg sender !. Un sender extraordinari que ens farà gaudir una barbaritat abans d’arribar, després d’un curt tram de carretera, al nostre allotjament. Allà hi trobarem al nostre equipatge. Ens espera un bon sopar i un descans ben merescut.

.

 

SEGON DÍA.

57,32 Km. 1.481 m. Desnivell Acumulat Positiu.

Habent esmorzat, ens espera el dia més tranquil de tots. És el dia amb la ruta més llarga però amb menys desnivell acumulat. I és que diversos quilòmetres són per l’interior de la capital de la Garrotxa, Olot, descobrint alguns dels més bonics racons de la ciutat. Molts altres quilòmetres són creuant la meravellosa plana de la Vall d’en Bas.

Així doncs, la ruta comença ascendint fins a la Torre Canadell donant la volta per la Serra de Vivers per entrar a Sant Joan les Fonts per la “porta del darrere. Ens esperen enormes colades de lava per un sòl predominantment negre per la influència volcànica. Després d’alguns trams relativament difícils -es pedala per sobre diversos blocs de lava- i altres d’una extraordinària bellesa, arribem finalment a La Canya. S’entra a Olot per entre dos volcans. La visita a Olot -incloent l’ascensió al Volcà de Montsacopa- ens mostra una bonica ciutat força activa i viva.

Es surt d’Olot per un nou sender. Després d’un tram per la Via Verda, arribarem a la Vall d’en Bas. El poblet d’Hostalets d’en Bas – que impressiona a qualsevol visitant per la seva singular bellesa- marca l’inici d’una llarga primera ascensió. Són 400 metres en gairebé 5 km. Després puja més suaument fins al Santurari de la Salut i el seu acollidor restaurant. Un magnífic descens -a trams un formidable sender, a trams una pista molt trencada ens portarà fins a alguna dels racons més preciosos de la ruta: fagedes, rierols i senders, abans d’arribar al meravellós poble de Sant Feliu de Pallerols, pel que val la pena “perdre” per algunes de les seves carrerons i racons; un bellíssim retorn al passat. Un lloc carregat d’història. I on l’equipatge ja ens espera al nostre allotjament.

 

TERCER DIA.

35,04 Km. 1.224 m. Desnivell Acumulat Positiu.

Potser l’etapa més “autèntica”. Creuant espessos boscos d’alzines, frondoses fagedes, quilòmetres i quilòmetres de camins entre dispersos masos i masies, algunes ja abandonades.

Comença la ruta gaudint d’un llarg, fàcil i divertit sender fins a un volcà. D’allí es baixa a Les Planes d’Hostoles. Després de passar al costat d’algunes magnífiques gorgues -en estiu podreu gaudir d’un bon bany- la pista asfaltada desapareix. Se segueixen diversos bellíssims senders principalment de pujada i relativament tècnics, que ens exigiran una bona traça i millor tècnica.

Finalment s’arriba a les rodalies del Pla de l’Estanyol, on segles enrere hi va haver un petit estany natural. Ens espera un nou tram ascendent que ens farà saltar d’una vall a un altre i així arribar finalment a Sant Iscle de Colltort. Aquí s’inicia una nova gran pujada -també asfaltada- que culmina amb un nou sender. Descobrirem una zona tan remota com impressionant pels seus boscos, prats i rierols, com ho és el Serrat de les Medes. Som a la “autèntica” Garrotxa. La més profunda Garrotxa d’alzinars a les solelles i faigs a les obagues…

La ruta travessa la Serra de Finestres, alternant diveros camins i senders que es creuen ara i adés… fins al Grau de l’Escaler. Allà comença un llarguíssim sender que ens acostarà finalment a la Fageda Fosca (el nom ho diu tot). Baixarem per un camí cobert de fulles, fins arribar a Santa Pau. La ruta ens porta a l’allotjament de la primera nit, al qual ens hauran portat l’equipatge i on podrem prendre una dutxa